Si alguna vegada t'has preguntat com aconsegueixen les empreses i administradors de sistemes controlar de forma metòdica i avançada la configuració de centenars o milers d'equips amb Windows, és molt probable que els arxius ADMX siguin part essencial d'aquesta equació.
Encara que per a l'usuari corrent puguin passar inadvertits, aquests fitxers són el pilar que permet definir què es pot fer o no es pot fer en una xarxa corporativa, des de regular l'ús d'Internet fins a impedir descàrregues o restringir dispositius USB.
Què són exactament els fitxers ADMX?
Quan parlem de fitxers ADMX, ens referim a fitxers utilitzats pels sistemes Windows per gestionar la configuració centralitzada de dispositius i usuaris a través del que es coneix com a polítiques de grup o Objectes de política de grup (GPOs). Aquests arxius són l'evolució natural dels antics fitxers ADM i utilitzen el format XML, fet que els fa llegibles, organitzats i fàcilment editables per administradors i automatitzacions.
Els fitxers ADMX van venir a substituir aquell format ADM obsolet, millorant la flexibilitat i la internacionalització. Mentre que els ADM eren arxius de text a Unicode i havien de ser gestionats individualment a cada controlador de domini, els ADMX permeten un model centralitzat i multilingüe gràcies al suport d'arxius separats per a cada idioma (els ADML), cosa que facilita enormement la seva administració en entorns globals o multinacionals.
En altres paraules, els fitxers ADMX defineixen regles, configuracions i paràmetres que els equips sota un domini han de seguir, aprofitant la integració amb l'Active Directory i l'editor de directives de grup. A través d'ells, un equip de TI pot des d'impedir la instal·lació de cert programari fins a personalitzar el comportament d'aplicacions com ara Visual Studio o Internet Explorer.
Per què serveixen i com s'utilitzen els fitxers ADMX?
La funció principal dels fitxers ADMX és permetre una gestió centralitzada i coherent de la configuració de sistemes Windows dins una organització. Entre els usos més habituals dels fitxers ADMX destaquen els següents:
- Restringir l'accés a pàgines web o aplicacions: Per exemple, impedir l'accés a xarxes socials o webs de baixades.
- Controlar lús de dispositius extraïbles: Com bloquejar ports USB o definir quin tipus de dispositius es poden connectar.
- Gestionar la configuració d'aplicacions empresarials: Establir paràmetres específics de programes com Visual Studio, Microsoft Office, navegadors, etc.
- Establir límits de seguretat: Forçar polítiques de contrasenyes, bloqueig de pantalla automàtic, xifratge de discos, etc.
Aquests fitxers s'administren i apliquen habitualment des del Editor de directives de grup (gpedit.msc) o mitjançant plataformes al núvol com Microsoft Intune, SCCM o solucions de tercers, cosa que proporciona flexibilitat tant en entorns tradicionals com moderns basats en el núvol.
Format intern i estructura d'un fitxer ADMX
Un ADMX no és més que un fitxer XML que recull les diferents polítiques, la seva estructura jeràrquica i les seves relacions amb el registre de Windows. És un format universal i llegible –fins i tot editable– des de qualsevol editor de text compatible amb XML.
La clau principal del fitxer ADMX és definir, d'una manera estàndard, quines polítiques estan disponibles, quines branques del registre afecten i com s'ha de visualitzar i gestionar cada política tant pel sistema com pel propi administrador. Això permet que des d'una única font (el magatzem central), tots els controladors de domini i equips puguin interpretar la mateixa informació sense fer conversions o adaptacions addicionals.
Aspectes tècnics i característiques essencials dels ADMX:
- Cada fitxer agrupa polítiques en categories, permetent una navegació jeràrquica a l'editor de directives.
- Inclouen metadades sobre el sistema operatiu o aplicació que afecten.
- Defineixen claus i valors del registre que es modificaran en aplicar la política.
- Permeten elements multilingües a través de fitxers associats ADML, que contenen les cadenes traduïdes per mostrar a l'idioma adequat.
- Admeten diversos tipus dentrada: cadenes (text), múltiple (multiText), llistes, booleans, decimals i enumeracions.
Ubicació i administració dels fitxers ADMX
Gestionar fitxers ADMX de manera eficient requereix conèixer on s'han d'emmagatzemar i com es distribueixen en una xarxa. Microsoft recomana emprar el Magatzem Central del domini, que sol ser a la ruta \\nom_del_domini\SYSVOL\nom_del_domini\Policies\PolicyDefinitions. Quan es dipositen els fitxers ADMX i els seus corresponents ADML (per idioma) aquí, qualsevol editor de directives de grup del domini els detecta automàticament i els fa disponibles per a la seva aplicació i edició.
En entorns més petits o en equips aïllats, els ADMX també es poden trobar i gestionar a la carpeta local C:\Windows\PolicyDefinitions. Això és útil per a proves o quan només es requereixen canvis en màquines independents.
És important que, en importar o actualitzar fitxers ADMX, les versions de tots els controladors de domini estiguin alineades per evitar inconsistències o errors en aplicar noves polítiques, especialment en entorns multinacionals on cal mantenir sincronitzats els fitxers ADML en els diferents idiomes requerits.
Relació entre ADMX i ADML: internacionalització i visualització
Un dels grans avenços que van aportar els ADMX és la separació entre la lògica (fitxer ADMX, amb la definició de polítiques) i les cadenes de text mostrades a l'idioma corresponent (arxiu ADML). Per tant, cada política definida a l'ADMX té la corresponent traducció i descripció als fitxers ADML que s'ubiquen en subcarpetes per idioma dins de PolicyDefinitions.
Això no només facilita la gestió a organitzacions amb usuaris de diferents nacionalitats, sinó que optimitza el desplegament de polítiques: la lògica és única i la visualització s'adapta automàticament a l'idioma de l'administrador o usuari que accedeix a l'editor.
Integració d'ADMX a l'administració moderna: MDM i el núvol
En els darrers anys, l'administració de dispositius Windows ha evolucionat ràpidament gràcies a les solucions de MDM (Gestió de dispositius mòbils) com Microsoft Intune o Endpoint Manager. Aquí, els arxius ADMX han trobat una nova vida, ja que són consumits pels proveïdors de serveis de configuració (CSPs) per desplegar polítiques fins i tot en equips que no estan connectats a un domini clàssic, sinó que es gestionen des del núvol.
Com funcionen els ADMX en escenaris MDM? Els equips reben les polítiques a través de perfils de configuració o càrregues útils XML (SyncML), que traslladen la lògica continguda als fitxers ADMX a registres o paràmetres interns del sistema. Això permet que empreses modernes, amb equips distribuïts geogràficament o amb models BYOD, puguin mantenir la mateixa seguretat i coherència en la configuració que abans només s'aconseguia amb dominis i controladors tradicionals.
A més, els ADMX poden importar-se selectivament a plataformes cloud, cosa que permet definir únicament les polítiques rellevants i evitar conflictes o redundàncies entre configuracions heretades i modernes.
Edició i personalització de fitxers ADMX
Un dels atractius més grans dels ADMX és que poden ser editats i personalitzats pels propis administradors per adaptar-se a les necessitats específiques de cada organització.
Això sí, cal tenir especial cura en personalitzar fitxers ADMX, ja que qualsevol error de sintaxi o conflicte pot provocar errors en aplicar polítiques.
- Realitzar una còpia de seguretat abans de qualsevol canvi.
- Validar les modificacions en equips de prova abans de desplegar-les a producció.
- Documentar els canvis realitzats per a futures auditories o actualitzacions.
També és important esmentar que es poden crear fitxers ADMX personalitzats per a aplicacions o necessitats concretes no cobertes per les plantilles oficials de Microsoft. Això és especialment útil en organitzacions que desenvolupen programari propi o implementen eines de tercers que requereixen gestió centralitzada de paràmetres.
Com importar i distribuir fitxers ADMX
El procediment per aprofitar al màxim les plantilles administratives ADMX varia lleugerament segons l'entorn. En un domini clàssic, només cal copiar els fitxers ADMX i ADML al magatzem central i obrir l'Editor de directives de grup. En entorns gestionats pel núvol (MDM), cal importar els fitxers a la consola d'administració, vincular-los a perfils de configuració i assegurar-se que els fitxers estan actualitzats i ben referenciats.
Respecte a la importació de plantilles en eines com Workspace Environment Management (WEM) de Citrix, es recomana assegurar-se que els fitxers ADML coincideixin en idioma i versió amb els ADMX subjacents per evitar errors de visualització o d'aplicació. Si hi ha una plantilla amb el mateix nom que la ja importada, s'ofereixen opcions per sobreescriure o mantenir les dues versions, i cal tenir en compte l'impacte que pot tenir l'actualització o l'eliminació de plantilles a les configuracions ja aplicades.
Gestió avançada: edició, clonació i eliminació de GPO basats en ADMX
Un cop importades les plantilles ADMX, els sistemes de gestió permeten crear, editar, clonar i eliminar GPOs (objectes de directiva de grup) fàcilment. Els administradors poden gestionar múltiples configuracions a nivell d'equip o usuari, cercar directives específiques per nom o categoria, i modificar paràmetres com ara text, llistes, seleccions numèriques o booleanes segons el que defineix l'ADMX.
És fonamental tenir present que: l'edició o eliminació de GPOs existents pot afectar els usuaris i equips assignats. Per tant, cada modificació ha d'anar acompanyada d'una revisió i validació exhaustiva per evitar impactes no desitjats a l'operativa diària.
Eines per explorar i treballar amb fitxers ADMX
Hi ha diverses utilitats i aplicacions especialitzades per gestionar fitxers ADMX:
- Editor de directives de grup de Windows (gpedit.msc): Permet gestionar i aplicar totes les polítiques definides als ADMX disponibles.
- Solucions cloud com Microsoft Intune, Citrix WEM o Broadcom IT Management Suite: Permeten importar, editar i distribuir ADMX i les seves polítiques associades en entorns híbrids o totalment al núvol.
- Navegador ADMX (GPO) d'Ivanti: Facilita la visualització jeràrquica, cerca i càrrega de fitxers ADMX personalitzats, permetent ampliar l'espectre de polítiques gestionables.
- Editors de text avançats: Per a l'edició manual de fitxers ADMX, sempre que es tingui el coneixement necessari de l'estructura XML.
Gràcies a aquestes eines, els administradors poden visualitzar tots els ajustaments disponibles, saber quines branques del registre afecten i aplicar canvis de forma centralitzada o granular.
Tipus d'elements configurables en fitxers ADMX
Els ADMX suporten múltiples tipus d'elements configurables, permetent captar la diversitat de necessitats de configuració:
- Text: Cadena de text simple, s'emmagatzema com a REG_SZ al registre.
- MultiText: Múltiples línies de text, emmagatzemades com a REG_MULTI_SZ.
- llista: Llista de parells nom-valor, representada com a subarbres del registre.
- Booleà: Paràmetre binari (veritable/fals, habilitat/deshabilitat).
- enum: Selecció d'un valor dins un conjunt d'opcions predefinides.
- Decimal: Valor numèric amb validacions de rang.
Cadascun d'aquests elements és interpretat per les plataformes de gestió i permet una representació adaptada a l'editor de directives de grup, ja sigui a través de caselles de verificació, camps de text, seleccions desplegables o quadres numèrics.
Avantatges de l'ús d'arxius ADMX a empreses i organitzacions
Adoptar l'ús de arxius ADMX per a la gestió i configuració d'equips en una organització proporciona una sèrie de beneficis clau:
- Centralització i coherència: Permeten establir i aplicar regles uniformes a tots els equips i usuaris, evitant discrepàncies i millorant la seguretat.
- escalabilitat: Faciliten l'administració massiva sense augmentar la càrrega de treball, permetent gestionar centenars o milers de dispositius de manera eficient.
- flexibilitat: S'adapten tant a entorns tradicionals amb dominis clàssics com a la gestió moderna basada en el núvol i dispositius personals.
- Auditoria i compliment: Faciliten el seguiment i la documentació dels canvis a nivell de sistema, ajudant a complir requisits legals i normatius.
- suport multilingüe: Gràcies als fitxers ADML, es pot administrar i visualitzar les polítiques en diferents idiomes sense necessitat de duplicar esforços.
Els fitxers ADMX són fonamentals per garantir el control, seguretat i flexibilitat dels entorns Windows moderns, tant en grans empreses com en organitzacions mitjanes i centres educatius. Faciliten l'administració centralitzada, estalvien temps i eviten maldecaps en permetre gestionar la configuració de milers de dispositius i usuaris des d'una consola senzilla i intuïtiva, adaptant-se a més als nous paradigmes de gestió cloud i BYOD. La clau és conèixer les seves possibilitats, aplicar-les amb cap i mantenir actualitzat tot l'ecosistema de plantilles administratives.